Piave

Piave

Tipus	riu localitat tipus
Inici
Continent	Europa
Cota inicial	2000 m
Entitat territorial administrativa	San Donà di Piave (Itàlia)
Localització	Monte Peralba a la vall de Sappada
Final
Localització	mar Adriàtica
46° 37′ 04″ N, 12° 43′ 24″ E / 46.617876°N,12.723413°E / 46.617876; 12.723413 B 45° 31′ 46″ N, 12° 43′ 39″ E / 45.5294°N,12.7275°E / 45.5294; 12.7275
Afluents	Vajont (en) , Padola creek (en) , Boite (en) , Cordevole (en) , Maè (en) , Ansiei (en) , Ardo river (en) , Caorame river (en) , Cicogna (en) , Limana (it) , Piavesella di Maserada (it) , Soligo (en) , Terche (it) , Gresal (it)
Característiques
Dimensió	220 () km
Travessa	Itàlia
Superfície de conca hidrogràfica	4.127 km²
Mesures
Cabal	135 m³/s

El Piave és un riu del nord d'Itàlia (Vèneto). El seu principal afluent és el Cordevole. Altres afluents són l'Ansiei, el Boite, el Maè, el Soligo, el Sonna i el Tesa. Neix als Alps i desemboca a la mar Adriàtica prop de Venècia, en una plana molt ampla. Entre els ramals del riu quan arriba al mar s'hi formen bancs de grava i petits illots. Té 220 km de llarg i una conca fluvial de 4.100 km².^[1]

El seu nom en llatí era Plavis. És un dels rius més importants d'aquesta part d'Itàlia, però Plini el Vell, inexplicablement no en parla, tot i que menciona diversos rius més petits propers al Plavis. Al textos antics, la primera menció del riu el fa Pau Diaca, i després se'l descriu a la Cosmografia de Ravenna.^[2]

A la seva riba va tenir lloc un dels episodis més importants per a Itàlia durant la Primera Guerra Mundial, la batalla del Piave, entre el 15 i el 23 de juny de 1918, que va ser la darrera ofensiva de l'Imperi Austrohongarès. La retirada de l'exèrcit de Carles I d'Àustria i IV d'Hongria va significar el declivi definitiu d'aquell imperi.^[3]

Piave és també una Denominació d'Origen vitícola vèneta, els seus vins tradicionals són els raboso, prosecco, carménère, merlot i verduzzo.^[4]